]
Les quotidiens du 03 Jul 2024
[ Midi ]
[ Express ]
[ Moov ]
Home Editorial Madagate Affiche Madagascar. Aoka izay ny fomba tsy mahomby fanafenana ny tsy fahaizana!

Madagascar. Aoka izay ny fomba tsy mahomby fanafenana ny tsy fahaizana!

Combien aura coĂ»tĂ© cette page entiĂšre en couleur? Pas moins de 3 millions d’anciens francs. Ici, sur madagate.org, c’est gratuit


DirigĂ© par une troupe d’amateurs dans tous les domaines, Madagascar, comme le dit la publicitĂ© (« centre du monde ») Ă  propos de la tenue du 16Ăš Sommet de la Francophonie, sera bien le centre des conneries du monde. Le Colonel Lylison de RenĂ©, Ă©lu sĂ©nateur Ă  Mahajanga, et dĂ©gagĂ© de ses obligations militaires, rĂ©vĂšle le vrai visage de ce rĂ©gime hvm/Rajaonarimampianina (ICI), et c’est la panique dans les palais. Appel est fait aux « spĂ©cialistes » pour tenter d’inverser la vapeur de la vĂ©ritĂ© qui fait tĂąche d’huile dans les esprits. Pour Ă©viter d’ĂȘtre traitĂ© d’esprit partisan (ce qui, entre nous, ne me fera ni chaud ni froid), je prĂ©fĂšre laisser la place au confrĂšre Olivier Rasamizatovo, de Midi Madagasikara, pour vous expliquer le bide complet qui a, pourtant, coĂ»tĂ© des millions d’ariary Ă  « qui et pourquoi on sait ». Ce n’est pas de l’argent jetĂ© par la fenĂȘtre mais de l’argent dont on veut vite se dĂ©faire car Ă©manant d’opĂ©rations louches. Pour ma part, tout est dit dans mon titre en malgache qui se traduit par: Halte aux dĂ©marches stĂ©riles pour cacher l’amateurisme (professionnel)!

BientÎt sur madagate.org un dossier complet avec vidéos à propos de l'autre face de ce "Aoka izay!"... (C'est ICI et en malgache pour les générations futures).

Jeannot Ramambazafy – 3 fĂ©vrier 2016

****************


« Halte au coup d’Etat, Ă  l’instrumentalisation du petit peuple, Ă  l’effusion de sang ». C’est la traduction littĂ©rale de l’encart publicitaire publiĂ© dans les journaux par qui et pourquoi on sait, quand bien mĂȘme bon nombre des tenants actuels du pouvoir auraient Ă©tĂ© complices – actifs ou passifs – de ces mĂ©thodes durant la transition.

« Aoka izay ! »

L’appel est certes louable et utile pour le pays meurtri par 5 annĂ©es de crise, mais c’est aussi un aveu indirect d’instabilitĂ© 2 ans aprĂšs l’avĂšnement de la QuatriĂšme RĂ©publique. En tĂ©moigne le changement de Premier ministre tous les ans. Sans oublier la majoritĂ© Ă  gĂ©omĂ©trie variable Ă  l’AssemblĂ©e nationale qui a aussi connu deux prĂ©sidents depuis son entrĂ©e en fonction le 18 fĂ©vrier 2014. On peut Ă©galement citer les vagues de nominations et/ou de limogeages au niveau des hauts emplois de l’Etat qui partent d’Iavoloha presque Ă  chaque conseil des ministres. Cela risque mĂȘme de s’amplifier au lendemain du remaniement du gouvernement qui s’avĂšre incontournable aprĂšs le dĂ©part de deux membres pour le palais d’Anosikely. On devrait ajouter Ă  la pub parue dans la presse  « Halte Ă  l’insĂ©curitĂ© de l’emploi » car cela n’est pas sans impact sur le bon fonctionnement de la machine administrative et la continuitĂ© du service public.

Les auteurs ou commanditaires de la pub auraient dĂ» Ă©galement ajouter Ă  « Aoka izay ! », la mauvaise gouvernance, la corruption, le nĂ©potisme, le clientĂ©lisme, l’impĂ©ritie, la dĂ©magogie, le trafic en tous genres, l’instrumentalisation des forces de l’ordre et de la justice, l’inflation
 Halte Ă©galement Ă  l’insĂ©curitĂ© rurale et urbaine. Halte Ă  l’insĂ©curitĂ© alimentaire devant laquelle le rĂ©gime est dans le dĂ©ni en refusant de reconnaĂźtre l’existence de « kere » dans le Sud. On prĂ©fĂšre parler en haut lieu de « situation de malnutrition aigĂŒe » quoique ce soit blanc bonnet, bonnet blanc puisque dans l’un comme dans l’autre cas, on est en face de ventres affamĂ©s oĂč il n’y a rien Ă  l’intĂ©rieur, mĂȘme si c’est gonflĂ© de l’extĂ©rieur.

R. O – MIDI MADAGASIKARA

***********************************

Publié le mercredi 3 février 2016

AOKA IZAY?

Samy manana izay heveriny ho laharam-pahamehany ny tsirairay eto amin’ity fiainana ity.

Ny tsikaritra omaly, ohatra, dia hoe “Aoka izay!, nivoaka tamin’ny gazety mpiseho isan’andro maromaro. Tsy misy ifanomezan-tsiny ny amin’izany, satria efa niarahana niaina ny “fahavoazana” nateraky ny korontana nisy teto, izay namoizana asa, havana, olo-malala, sy ny sisa
 hatramin’ny niverenan’ny fahaleovantena ka hatramin’izao efa Repoblika fahefatra izao. Vokatr’ireny dia tsy nitsahatra ny nitontongana ny fari-piainantsika Malagasy. Ê izany andro taloha
 hoy ny mahatsiaro izay.

Misy fahamarinany, hoy ny mpanaraka ny raharaham-pirenena, io “taraina” io, kanefa rehefa tena dinihina ny tantara niainana dia misy ny antony hafa, izay azo lazaina fa ny lehibe indrindra niteraka izao fahoriam-bahoaka izao, dia ny fomba nitantanan’ireo mpitondra nifandimby ny haren’ity firenena ity.

Ny mahatadidy dia mahatsiaro fa tany am-boalohany tany, izany hoe tamin’ny andron’ny Repoblika voalohany, dia navela niliban’ireo vahiny ny sehatry ny varotra teto amintsika teto. Nanjakan’ny mpanjanaka samy irery, na  ny fanafarana na koa ny fanondranana entana. Na nahita tsena netinety kokoa aza ny mpandraharaha malagasy, izay vitsy dia vitsy tokoa tamin’izany, dia tsy nahazo nanao fifampiraharahana raha tsy “mandalo” sy mahazo ny fankatoavan’ny “Reny malala”. Tena tsenan’ny entam-barotra frantsay manokana sy azy samy irery i Madagasikara.

Nisy ihany, taty aoriana, ny nandraisana ho fananam-pirenena an’ireo kaompania goavana, ny trano fiantohana ary ny banky, sy ny sisa
 saingy tsy nitondra na inona na inona ho an’ny vahoaka koa izany, noho ny antony ara-pitantanana izay tsy araka ny tokony ho izy fa nanendrena ireo “akamakama” izay niara-nisaosy dia ireny niaraha-nahita ireny fa banky rompitra daholo izy rehetra. Voatery namidy, natao varo-boba indray izy ireny koa dia niverina indray ny fifehezan’ny vahiny ĂȘ


Tsy ohatra iray ahafahana manamarina izany ve ny momba ity vidin’ny solika eto amintsika ity ĂȘ?... Rehefa noteren’ny mpanambola iraisam-pirenena ho namidy tamin’ny tsy miankina ny Solima, ilay kaompania nasionaly nisahana ny fandraharahana ny solika tamin’izany, dia izao iainana izao no vokany: mpanatavy an’ireo kaompania vahiny mpandraharaha ny solika ny malagasy rehetra. Tsy afaka sy tsy mahavita mifehy azy ireo ny mpitondra fanjakana fa dia manaiky fotsiny izay vidiny ifanarahan’izy rehetra mba hivarotany ny solika. Raha “fifaninanana” amin’ny hampidina ny vidin-tsolika no “nantenaina” tamin’izy ireo dia fifanarahana amin’ny vidiny hivarotany azy no ataon-dry zareo. Rariny ve raha toa ka efa ambanin’ny 30 dĂŽlara no vidin’ny fatra iray amin’io akora io eo amin’ny tsena iraisam-pirenena, dia mbola ny vidiny tany amin’ny 90 na 100 dĂŽlara ihany no ivarotana azy eny amin’ny toby anjifan’ny Malagasy azy ĂȘ?... Rariny ve raha mora noho ny nividianan’ny mpitondra sĂŽsialista teo, izay 36 dĂŽlara tamin’izany, no andraisan-dry zareo azy ka izao vidiny izao no amarotan’ireo mpandraharaha vahiny azy amintsika?... Asa?...

Ankoatra io resaka solika io anefa dia ao dia ao koa ny “fitantanana” ireo harena hafa, toa ny hazo sarobidy sy ireo harena an-kibon’ny tany sy an-dranomasina, raha tsy hitanisa afa-tsy ireo. Raha ny tena marina dia tsy misy “fitantanana” izany ny amin’izy ireo fa iniana avela ho gaboraraka ka dia samy manao tantely afa-drakotra ao daholo “ry zareo” rehetra ĂȘ.

Mety hanahirana moa ny resaka raha hatao lava loatra fa ny tiana hampitaina dia ny hoe marina tokoa fa tokony hatsahatra amin’izay ny fanonganam-panjakana, ny fanaovana sorona ny vahoaka ary ny rà latsaka, kanefa raha ny fiheverana dia tsy hisy intsony ho azy ireo rehetra ireo raha toa ka tsara tantana sy tsara tsinjara ny haren’ity firenena ity. Izany hoe aoka izay ny tsy firaharahiana ny harem-pirenena sy ny firaisana tsikombakomba amin’ny fihinanam-bahoaka raha tsy tiana ny hisian’ny fifanonganana sy ny zavatra hafa eto. Dia izay!

Lalou - La Gazette de la Grande Ăźle

Mis Ă  jour ( Vendredi, 05 FĂ©vrier 2016 05:52 )  
BanniĂšre

Madagate Affiche

 

WMG-Inner Wheel Madagascar. Un partenariat efficace pour la promotion de la formation professionnelle des femmes

 

Christophe Deloire. Brusque décÚs du SG de RSF International, le 08 juin 2024

 

WMG Madagascar. Des serviettes pĂ©riodiques lavables pour les Ă©lĂšves du CEG d’Ambohidrabiby

 

HAJASOA - Raoeliarivelo Hajasoa Pauline, nodimandry ny 28 May 2024

 

GrĂące Marie-Jeanne Ramambazafy teraka Rasoarivony, renin'i Jeannot Ramambazafy. Toa marina fa ny tsara saina sy tsara fanahy no matetika lasa mialoha

 

Mialy R. RAJOELINA. Hommage pour la FĂȘte des MĂšres 2024

 

PentekĂŽsta 2024. FANAHY hoe ?

 

TSIMITOVIAMINIANDRIANDEHIBE GUY RAJAOFETRA (XHI). Fisaorana avy amin’ny vady aman-janany, zafikeliny ary ny fianakaviana iray manontolo

 

LALIE (1976-2024) : Mandria am-piadànana namako amin’ny tsikinao ‘zay


 

«La Passion du Christ». Concert de PĂąques des enfants de l’Orphelinat Saint Paul Antananarivo. Dimanche 14 Avril 2024 Ă  15 heures en la CathĂ©drale Anglicane Saint Laurent Ambohimanoro. ENTREE LIBRE QU'ON SE LE DISE!

CLIQUEZ ICI. MERCI Pour ce Concert de PĂąques, les enfants du Centre -des adolescents Ă  prĂ©sent!-, s’entraĂ...